miércoles, 2 de mayo de 2018

Viatge a Sicília

Ja hem iniciat el Tour Europeu Life Reusing Posidonia per les illes italianes, i la primera parada ha estat Sicília. Dia 20 d'abril es va inaugurar l'exposició a l'escola d’arquitectura SDS Architettura de Siracusa, que forma part de la universitat de Catània.
Façana de l'escola d'arquitectura
Illa d'Ortigia
Allà hem descobert una illa amb un patrimoni extraordinari que cau a trossos.  I aquesta és la bellesa de Sicília. Tanmateix, aquesta bellesa és més evident a totes aquelles edificacions de mestres d'obres, de pedra, fusta i referits de calç, que no als edificis de formigó construïts a partir dels anys 60, i que emboliquen amb malles verdes els balcons que passen per ull.
Pedra, calç i el pas del temps
L'erosió de la pedra calcarenítica local



Edifici de formigó
Balcons embolicats
Presentació i taula rodona

La presentació va incloure la habitual taula rodona per descobrir el mapa de recursos local amb Francesca Castagneto, arquitecta i professora de Construcció experta en Bioconstrucció que ha coordinat l'exposició per part de la SDS, així com els experts en posidònia oceànica Benedetto Sirchia, biòleg marí de l'ARPA (Agenzia regionale per la Protezzione dell'Ambiente) i Salvatrice Vizzini, ecòloga i professora de la Universitat de Palermo. També ens varen acompanyar els professors de la SDS, així com els doctors Giancarlo Bellissimo i Filippo Luzzu.




Francesca Castagneto ens va explicar la situació de la bioconstrucció a l'illa. En l'actualitat s'estan impartint alguns cursos a les escoles d'arquitectura, però encara hi ha pocs exemples. A més, el volum d'obra nova a Sicília és molt reduït (per sort pel territori). A la SDS s'han donat alguns cursos de construcció amb terra, tècnica habitual a zones de Sicília com Cefalú.



No obstant, ens va sorprendre la poca presència que tenen a l'imaginari col·lectiu sicilià els distints tipus de pedra local. Per una banda, la pedra de l’Etna, el volcà, que ha construït els carrers de l'illa per suportar el trànsit rodat, i que per sort encara es manté a alguns llocs. Què us semblaria si l'asfalt desaparegués de les ciutats, a favor d'un paviment drenant a base de pedra local com aquest que mantingués l’equilibri hídric i no provoqués escorrenties superficials?
El volcà Etna
Carrers de pedra

Per una altra, ens va sorprendre moltíssim descobrir el marès sicilià. Allà l'anomenen d'una altra manera i en queden poques pedreres actives, com la de pietra Sabucina, però es tracta d’una calcarenita molt semblant al marès! I hi és present a quasi tots els edificis del casc antic.

Catedral de Siracusa construïda sobre l'antic temple grec d'Atenea
Pedra sabucina
Pedrera de pedra sabucina, Sicília
Pedrera de marès, Mallorca
De fet, vàrem descobrir que la famosa “Orecchio di Dionisio” (la orella de Dionís) del parc arqueològic de Neàpolis, a Siracusa, no és més que una magnífica pedrera de marès.
Pedrera Dionús, Sicília

Pedrera Dionúa a Sicília i pedrera Líthica a Menorca
Sabeu perquè les parets són corbes com un vaixell? Per l'eina d'extracció: la mà i l'escoda. L'angle corb fa possible que el trencador no hi deixi els dits!
Escodra, destral i aixa / Pedrera Líthica, Menorca
Així que vàrem descobrir que hi ha una gran atenció per recuperar la cultura grega i llatina al teatre i a la literatura, però no a la construcció... deu ser que l'arquitectura és un art menor? O que les tècniques tradicional es veuen passades de moda?


Teatre grec a punt de rebre les representacions d'estiu
Per això consideram necessari difondre les conclusions del projecte LIFE REUSING POSIDONIA que vincula patrimoni, arquitectura i canvi climàtic. Perquè hem assajat i comprovat que la recuperació d'aquestes tècniques, locals, properes, de baixa energia incorporada, que formen part de la nostra cultura  i el nostre paisatge, complementen i enriqueixen la recerca de nous models de producció adaptats al canvi climàtic, a més d'aquells basats en les darreres tecnologies digitals.

Cal dir que l'aprenentatge pot ser un procés ben llarg. A Mallorca, vàrem haver d'esperar que arribés Jorn Utzon al 1970 per tal que ens recordés el valor de la pedra de marès, que en aquell moment s'utilitzava de forma marginal per fer solls i galliners, i que ens ensenyés a utilitzar-lo per satisfer les necessitats de confort de la societat contemporània, amb una cambra d'aire per tal d'aconseguir  aïllament i evitar la humitat.

Encara ara, hi ha molta gent que dubta de les prestacions del marès degut a que va ser usat (malament) com a sistema de construcció barat a Mallorca als anys 50-60 i presenta moltes patologies d'humitat. En canvi, es tracta d'un dels materials més ecològics de què disposam a les Balears, ja que presenta una reducció de més del 60% d'emissions de CO2 comparat amb el ciment. A més de la qüestions culturals i cromàtiques, igualment importants, ja que el marès és un element molt important del paisatge de Mallorca i Menorca.
Can Lis, Jorn Utzon 1972
Can Lis, Jorn Utzon 1972
Formentera és una pedra de marès enmig del mar, però ja no es pot extreure, així que només en vàrem importar una petita quantitat per resoldre les voltes dels aljubs i alguns paviments.



Però si ho haguéssim construït a Mallorca, Life Reusing Posidonia seria de marès. De fet, les següents obres de l'IBAVI ja ho són. Aprofitem per presentar el projecte de 5 habitatges al carrer Regal 97, i 8 habitatges al carrer Salvador Espriu 37, ambdós a Palma.

Regal 97, Palma. Planta i detall façana



 Planta del carrer Salvador Espriu 37 de Palma
Per tant, si qualsevol deixeble de J. Utzon hagués de rehabilitar algún edifici a Sicília o dissenyar una obra nova que fos necessària col·lectivament (que són les úniques opcions actuals per un desenvolupament resilient), segur que es plantejaria l'opció d’utilitzar pedra Sabucina o semblant. Però utilitzar-la de veritat. Per fer les parets mestres, amb gruixos de 10 i 20 cm, res de folrats per tapar els bloquets de ciment. Que aquesta pedra siciliana es va formar al Pliocè, fa més de 3 milions d’anys i es mereix un respecte.

 La pedra suporta millor el pas del temps que el referit
Una altra pedra local disponible és el marbre, però es veu que d'ençà de l'última crisi econòmica s'ha vist perjudicada pels preus més barats de pedres semblants de l'exterior, com la de Turquia. Per això volem recordar la importància d'incentivar l'ús del producte local, ja que es poden comprovar personalment les condicions laborals. En el cas d'importar pedra de Turquía, seria imprescindible sol·licitar un certificat de compliment dels drets dels treballadors, per tal d'evitar el que va succeir a l'accident de 2014 a la mina de carbó de Soma, amb 300 morts. Per desgràcia, els segells de comerç just encara no cobreixen el sector de la construcció.

Pedres de marbre
Accident a una mina de carbó a Turquia (Getty Images)
L'altra pregunta fonamental per elaborar el mapa de recursos de Sicilia era: com estan les vostres praderies de posidònia? Per una banda, Benedetto Sirchia va explicar els serveis ecosistèmics de la posidònia, l'ecosistema més ric del Mediterrani a nivell de biodiversitat i el major imbornal de CO2, i a la qual devem la transparència de l'aigua i l'arena blanca de les platges. També va explicar-ne la distribució a la costa siciliana, concentrada a la costa oest i sud-est, amb certa presència al nord, a Palermo. L'estat de conservació de les praderies de Sicilia és molt correcte, comparat amb altres indrets que hem visitat, com Catalunya. A més, hi ha un altre projecte LIFE, el SEPOSSO (Suporting Environmental governance for the Posidonia oceanica and Sustainable Transplanting Operations) que inclou mesures de regeneració de les praderies mitjançant tècniques de transplantament.

 Plànols distribució posidònia
Platges Trapani, Palermo
Això no obstant, el que ens va cridar més l’atenció de la xerrada va ser la gestió de les platges per part dels ajuntaments de Sicilia a l’inici de la temporada turística: com que a Itàlia no hi ha cap normativa que reguli la gestió de la posidònia a les platges, cada ajuntament decideix el sistema de recollida, que en la majoria de casos es realitza mitjançant pales de cadenes convencionals, que retiren la posidònia i la capa superior d’arena, i s'ho enduen a tirar a un abocador, amb un cost al voltant de quasi 1 euro per kg!

Recollida de posidònia a les platges italianes. Fotos, Benedetto Sirchia
Mètode de recollida de posidònia a les platges italianes
Aquest sistema provoca una greu alteració de l'ecosistema dunar, i està prohibit a les Balears pel Protocol de Bones Pràctiques fixat per la demarcació de costes del Ministeri de Medi Ambient.

Per la seva part, Salvatrice Vizzini, va recordar que a la natura i a l'economia circular no existeix el concepte de residu, que és un concepte i una mala praxis creada per nosaltres, i que la posidònia en cap cas pot ser considerada un residu a portar a l'abocador, i que prèviament a la utilització de la posidònia és imprescindible fer un estudi rigorós del volum de posidònia generat anualment a les platges i el percentatge que es pot utilitzar sense afectar l'ecosistema dunar.

Economia circular

Per part de l'equip Reusing Posidonia no podíem estar més d'acord, i ens vàrem oferir a servir d’enllaç amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, que està a punt d'aprovar el Decret de Posidònia l'estiu que ve.

Esperam que aquest treball en xarxa permeti desenvolupar una norma per regular-ne la recollida a les platges de Sicília.  Des d'aquí volem incidir en que la millor opció seria no retirar la posidònia, si no educar els turistes i residents per conviure amb ella, com demostren els alumnes de 4rt de primària de Formentera al documental ‘Reusing posidonia’, on es veu com hi juguen sense cap mostra de fàstic. I si aquesta opció finalment resulta impossible, la millor opció per conservar l'ecosistema és decantar-la a la vorera de la platja, i a la tardor tornar a llençar-la a l'aigua per tal que les fulles protegeixin l'arena durant les primeres tempestes de tardor.

De cara a la gestió de la posidònia com aïllament, cal recordar que només s'utilitzen les capes superiors exemptes d'arena, i que convé que la retirada es realitzi de forma independent a la recollida per part dels ajuntaments per evitar el contingut d'arena. Per tant la data de recollida hauria de ser just abans que els ajuntaments comencin la “neteja” de les platges al maig.

Fins aquí el viatge a Sicilia. Esperam que les ciutats sicilianes mantenguin la seva bellesa, i no tornin a succeir desastres com la reforma de l'Ortea Palace. De moment, els edificis més antics ja s'han rebel·lat contra les restauracions amb ciments rígids.
La pèrdua de la pàtina de l’Ortea Palace
La pàtina a l’altra vora del riu
La humitat dels murs escup els referits no transpirables a base de ciment
Finalment, ens va sorprendre la mida de Priolo Gargallo, un conjunt de recintes industrials dedicats al refinament de petroli, situats entre Catània i Siracusa i amb més de 20 km de longitud, i que després del peak oil necessitarà un bon equip d'arquitectes, ecòlegs, biòlegs, ambientòlegs, paisatgistes, i sociòlegs per reconvertir tota aquesta futura ciutat fantasma, així que no cal preocupar-se pel futur, perquè hi haurà feina per a tothom.

Priolo

martes, 27 de febrero de 2018

Life Reusing Posidonia a Madrid

Del 8 al 18 de febrer l'exposició Life Reusing Posidònia s'ha allotjat a la Casa del Reloj, al costat del recinte Matadero, en el districte Arganzuela de Madrid.





















Dia 8 vàrem inaugurar l'exposició a l'auditori de la Sala Primavera amb la presència de la regidora dels districtes Arganzuela i Usera de l'ajuntament de Madrid, Rommy Arce; del director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern dels Illes Balears, Joan Groizard; i de la directora gerent del Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI), Maria Antònia Garcías, empresa pública responsable del projecte Life Reusing Posidònia. 

Només una setmana després de la presentació a Madrid, el director general i el conseller de Territori del Govern, Marc Pons, varen presentar públicament l'avantprojecte de llei de Canvi Climàtic de Balears que ha tengut repercussió internacional. 































Entre el públic vàrem comptar, entre amb Arantxa Pascual, gerent de de l'Empresa Municipal de Vivienda y Suelo de Madrid (EMVS), amb qui vàrem poder compartir experiències de les actuals polítiques d'habitatge públic; amb els tècnics del Punt de Contacte Nacional del programa LIFE, inclosa Alicia González, a qui hem d'agrair l'assistència telefònica durant la redacció del projecte en 2012, sense la qual no haguéssim rebut el finançament; amb Antonio Merino, en representació de l'oficina pressupostària del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, i amb la directora del centre cultural la Casa del Reloj, Josefina Rubio, a qui agraïm la cessió de l'espai per part de l'Ajuntament.

A la taula rodona que vàrem organitzar amb motiu de la inauguració, varen participar Verónica Sánchez, del col·lectiu n'UNDO, Alberto Nanclares, del col·lectiu Basurama, i Iñaki Alonso de l'Associació Ecòmetre.

Verónica Sánchez va exposar les línies de treball de n'UNDO, un col·lectiu d'arquitectes que es dedica exclusivament "a la No construcció, a la reutilització i al desmantellament". Per a n'UNDO, el reciclatge és l'última opció i "el res és més".

En general, existeix un consens sobre la necessitat de rehabilitar, si bé a Espanya seguim sense destinar els recursos necessaris a aquest sector que progressivament hauria de convertir-se en el principal camp d'actuació dels agents que intervenen en el sector de la construcció, des d'arquitectes a promotors i constructors. Malgrat això, segueix sense existir un discurs institucional sobre la necessitat de demolir els desastres urbanístics executats durant els darrers 50 anys.

Aquest és el principal objectiu de n'UNDO, amb exemples com l'hotel Algarrobico o el projecte Life Pletera, un projecte de desurbanización i restauració de les obres de la marisma de la Pletera que ha estat finançat pel programa LIFE+.























Demanats per "quin seria el mapa de recursos de Madrid", Verónica va contestar sense dubtar: "La demolició de tots els desastres urbanístics de la ciutat". Perquè d'ells podríem extreure tot l'àrid necessari per a la rehabilitació de les obres a executar durant els propers anys, així com gran varietat de materials de construcció, tal com ha demostrat l'empresa de Brussel·les Rotor, que es dedica a l'enderrocament selectiu d'edificis i a la venda dels components recuperats, del qual ja ens havia parlat l'Estudio Cotidiana de Sevilla. 

[ per conèixer més sobre el projecte "Deconstruction" entrau a la seva publicació ]

Des de Life Reusing Posidònia, conscients de l'immens esforç que implica modificar els models de producció de l'edificació per adaptar-nos a les exigències d'Europa i protegir les economies locals, donam suport al cent per cent a la tesi de n'UNDO que substitueix la pregunta "Quina és la millor forma de fer?" per "Què és necessari fer?".

En aquest escenari "d'obra nova gairebé zero", l'obra nova hauria de dedicar-se exclusivament a cobrir necessitats col·lectives, i mai en els pocs llocs no urbanitzats que ens queden, perquè ja no hi ha espai per a una altra casa Malaparte. El gran desafiament del segle XXI és utilitzar tota la nostra habilitat i imaginació per revertir la condició actual i/o marginal d'aquells llocs que, a priori, no escolliríem per ubicar-hi un projecte. 

Alberto Nanclares, de Basurama, un col·lectiu pluridisciplinar que du 17 anys recordant que "ets el que tires", organitzant tallers, col·laborat en projectes de gestió d'espais abandonats, organitzant concerts, instal·lacions, etc. va explicar alguns projectes d'espai públic auto-construït i auto-gestionat, com el ja extint Campo de Cebada al barri de la Latina de Madrid, que va tancar les seves portes el passat 16 de desembre de 2017, després de 7 anys d'auto-gestió. De Basurama també és el projecte Almendro 3 que podeu veure a les següents fotos i en vídeo.
















I finalment, Iñaki Alonso, de l'associació Ecómetro, va presentar el seu programa informàtic d'accés lliure i codi obert (open source), que permet avaluar ambientalment els projectes arquitectònics, així com realitzar l'anàlisi de cicle de vida dels materials.

A més de ser gratuït, es tracta de l'eina que inclou major nombre d'indicadors ambientals, per la qual cosa des de Life Reusing Posidonia la recomanem a tots els arquitectes i dissenyadors que estiguin interessats a incorporar la vessant ecosistèmica als seus projectes.

[ En aquest enllaç us podeu registrar per accedir a l'eina gratuïta d'Ecómetro ] 


Ecómetro és el programa que valora major nombre d'indicadors






















Tal com va explicar Iñaki, el valor ecològic dels projectes (mai parlem de sostenibilitat, per la dificultat que implica complir amb els valors d'aquest concepte), és a dir, la seva compatibilitat amb l'ecosistema que habitam, no es pot afrontar des del "sentit comú" o la "lògica", ja que cadascun té la seva, si no que ha de calcular-se i mesurar-se per establir valors comparatius.



















De fet, la construcció de 60.000 habitatges a Madrid durant l'any 2006, mal anomenat ocasionalment com el nou "miracle espanyol", ha servit d'exemple a Life Reusing Posidònia per explicar la magnitud del problema de la contaminació derivada de la construcció dels edificis, equivalent a 900.000 piscines olímpiques de pur CO2 irrespirable, que cobriria un àrea de Móstoles fins a Alcalá d'Henares. El que ens reafirma en la necessitat de canviar els models de producció i, de forma progressiva, limitar el volum de construcció a la disponibilitat d'aquells materials que superin les exigències ambientals.



























Finalment, no podíem partir de Madrid sense comprar unes madalenes de les monges carboneres, que és l'únic carbó que admetem en aquest projecte. #Carbonizeroja