Life Reusing Posidonia a Sevilla

L'exposició i el documental Life Reusing Posidonia han arribat a Sevilla, del 25 de gener al 6 de febrer a l'antic convent de Santa María de los Reyes.

Dia 25 va tenir lloc la inauguració oficial, a càrrec del director general de Vivienda, Rehabilitación y Arquitectura de la Consejería de Fomento y Vivienda de la Junta de Andalucía,  José Manuel Colmenero, i del director general d'Arquitectura i Habitatge de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Eduardo Vila.

Després vàrem celebrar una taula rodona amb la participació d'Eva Morales, arquitecta de l'estudi Cotidiana; Rosa Mendoza, directora del Life Posidonia Andalucía; i Isidoro Gordillo, mestre artesà de la calç de Gordillos Cal de Morón. Durant la taula rodona, entre ponentes y assistents, vàrem dibuixar un Mapa de Recursos del sud.

Eva Morales, arquitecta de l'estudio Cotidiana  va exposar la importància de la rehabilitació tenint en compte la gran quantitat d'edificis buits que existeixen, com podeu veure a la següent fotografia on conviuen, porta amb porta, en estat d'abandonament, l'arquitectura tradicional i l'especulativa.

'Fuente de piedra'. Eva Morales, 2015.

Per tant, el primer plantejament que ens hauríem de fer és el de la rehabilitació deixant l'obra nova com a darrera opció. Però, rehabilitar de debó! Tocant el mínim imprescindible i mantenint els forjats i els elements característics de les cases andaluses: el pati cobert o zaguán, la galeria i el pati.

Reutilització sevillana

Pati sevillà

Amb Rosa Mendoza, directora del Life Posidonia Andalucía, vàrem conèixer que les praderies de posidònia d'Andalusia es troben en relatiu bon estat però que no produeixen un volumen abatament de fulla morta dipositada a les platges perquè ser utilitzada en la construcció, al contrari del que passa a les Illes Balears. Així que, descartada la posidònia oceànica com a material tradicional de construcció per a les cases andaluses, es va plantejar l'alternativa del suro. A Andalusia se'n produeixen més de 36.000 tones anuals! En aquest enllaç podeu accedir a l'esborrany del pla estratègic de l'alzinar del suro i del suro a Andalusia 2017, per a més informació.

En qualsevol cas, no oblideu que la posidònia oceànica és imprescindible per a mantenir la transparència de l'aigua i l'arena blanca de les platges, així que si anau en barca no tireu l'àncora damunt les plantes de posidònia o les matareu sense remei.

Placa d'aïllament de suro natural

Amb Isidoro Gordillo, mestre artesà de la calç, de Gordillos Cal de Morón, vàrem aprendre el valor de la calç de Morón declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l'any 2011. La calç de Morón, a més de tenir molts avantatges ambientals per a la casa, es cou amb branques d'oliveres andaluses de refús. És un element identitari en el sud de la Península ja que el seu color blanc ajuda a fer front als estius de calor extrema. Un gran exemple d'autosuficiència i economia de mitjans!

Façana sud de les cantonades el Santo amb el Pilar a Puebla de Guzmán

I de Sevilla? De Sevilla hem après que està tota construïda amb maons manuals, calç i rajoles esmaltades a mà, i que se segueixen fabricant! Un Life Reusing Posidonia Andalusia segur que es construiria amb parets de càrrega de maons manuals cuits amb biomassa i rajola local. I l'espai públic amb albero! Un material transpirable, que redueix la calor de l'estiu i provoca reflexos daurats a les façanes de Sevilla.

Argila i calç. Sevilla ens mostra de què està feta.

Maons fets a mà d'una paret mestre 

Ni Jesús del gran Poder resisteix una pintura plàstica

Plaça amb 'albero' i la Giralda, al fons

Després de la xerrada, l'estudi Cotidiana s'ha proposat elaborar el Mapa de Recursos amb les indústries locals i ecològiques del sud. Ens ajudau a ampliar la llista amb altres empreses?

A Sevilla:

Gordillos Cal de Morón (Morón de la Frontera)
Cerámica Triana
Cerámica La Molina
Cerámica artística sevillana A González

Cerámica Isabel Parente

www.isabelparente.com/

A Granada:

Ladrillos Viceira Muñoz (Las Gabias)

A Múrcia:

Cerámica Blas Alemán

Cerámicas Antonio Alemán

(...)

Finalment, des de Life Reusing Posidonia volem donar les gràcies a Isabel Martín, de l'estudi Cotidiana, per guiar-nos a través del laberint del preciós casc antic de Sevilla i descobrir-nos els tresors de la ciutat, i als sevillans per no atropellar-nos pels estrets carrers del centre (que ja sabem que no són gent de bicicleta, sinó de cotxe de cavalls!).

Premi NAN 2017

Life Reusing Posidònia ha estat reconegut amb el Premi NAN d'arquitectura i construcció atorgat per el Grup TPI i NAN Arquitectura i Construcció.  L'acte de lliurament va tenir lloc el passat 30 de novembre de 2017 a Barcelona.  

L'arquitecte i director del projecte europeu, Carles Oliver, va recollir el premi al millor projecte de construcció residencial pels14 habitatges de protecció pública de Sant Ferran (Formentera) en nom de l'IBAVI (Institut Balear de l'Habitatge). 

El prototip és l'acció principal del projecte europeu contra el canvi climàtic Life Reusing Posidònia, un projecte de governança ambiental promogut per l'IBAVI i la Direcció General d'Energia i Canvi Climátic  del Govern de les Illes Balear que té l'objectiu d'oferir dades contrastades a totes les administracions amb competències en regulació urbanística o ambiental: ajuntaments, consells, governs autonòmics, governs estatals i a la Comissió Europea. 

El projecte Life Reusing Posidònia pot veure's en una exposició itinerant  que ja ha passat per Formentera, Eivissa, Palma i Maó i en un documental que s'ha emès a la televisió autonòmica IB3 i que també forma part de les exposicions itinerants.

L'exposició vincula patrimoni, arquitectura i medi ambient reclamant la recuperació de l'arquitectura tradicional com a mesura de lluita contra el canvi climàtic i esborra els límits entre disciplines per proposar una mirada global que entén l'habitar com a part de l'ecosistema en el qual vivim.

Life Reusing Posidonia arriba a Palma

La mostra reivindica tornar a l’arquitectura tradicional com a mesura de lluita contra les emissions contaminants.

L’exposició itinerant del projecte europeu contra el canvi climàtic Life Reusing Posidonia arriba demà divendres al Casal Solleric, on romandrà fins al 3 de desembre. Aquest edifici té un protagonisme important en l’origen d’aquest projecte, perquè a les obres de rehabilitació del Casal Solleric es varen trobar restes de posidònia seca i l’anècdota va servir per impulsar el projecte REUSING POSIDONIA quan el 2010 encara es dubtava de la viabilitat de la recuperació de la posidònia seca com a aïllament a les teulades.

Tots els palaus de Palma construïts entre els segles XIV i XVII utilitzaren posidònia seca per protegir els enteixinats (sostres de fusta) i aquesta es troba en perfecte estat de conservació 600 anys després. Ara, el seu ús s’ha recuperat a l’edifici de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran promogut per l’IBAVI, on s’han assajat fórmules per reduir la petjada ecològica dels edificis i se n’ha monitorat el bon funcionament.

Aquest edifici és una de les activitats del projecte europeu contra el canvi climàtic LIFE REUSING POSIDONIA, un projecte de Governança Mediambiental promogut per l’IBAVI i la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, i que té com a objectiu oferir dades contrastades a totes les administracions amb competències en regulació urbanística o mediambiental (ajuntaments, consells, governs autonòmics, governs estatals i Comissió Europea).

Els indicadors avaluats en aquest projecte han estat el consum d’energia durant la seva vida útil, la contaminació durant el procés de construcció, els residus d’obres i el consum d’aigua. La hipòtesi que demostra el projecte és que mentre cercàvem solucions més sostenibles per construir o rehabilitar les nostres cases, hem oblidat i hem deixat desaparèixer el que teníem devora (les pedreres de marès, la calç, la ceràmica cuita amb clovella d’ametlla, la fusta reutilitzada o la Posidònia oceanica) i que constitueix un patrimoni etnològic de les nostres Illes que cal protegir i també fomentar-ne l’ús com a alternativa als materials importats de fora.

En el cas de la posidònia, es tracta d’una planta protegida i, per tant, la seva utilització requereix el permís del Servei d’Espècies Protegides del Govern de les Illes Balears i la coordinació de l’Àrea de Medi Ambient del consell o ajuntament que en gestioni la retirada a les platges.

Només s’utilitza la fulla morta i neta sense arena de les capes superiors a aquelles zones on hi ha una acumulació excedent per sobre del volum necessari per no afectar l’ecosistema dunar de la platja.

A l’exposició es presenten les conclusions dels estudis realitzats i recorrerà les quatre Illes Balears, Barcelona, Sevilla, Madrid, Còrsega, Sardenya, Sicília i Creta, i finalitzarà a París el juny de 2018.

Life Reusing Posidonia, a Eivissa

Dia 3 de novembre de 2017 es va inaugurar l’exposició i el documental de Life Reusing Posidonia en el Claustre de l’Ajuntament d’Eivissa. Participaren a la presentació la tinent de batle i regidora d’urbanisme, Elena López, i el director tècnic de l’IBAVI, Antonio Martín.

Els assistents varen poder veure el documental que explica totes les fases del projecte i  participaren d’una interessant taula rodona amb tres experts: Vicent Marí Serra, Carlos Velasco Reguero i Manu San Félix. El tema central: patrimoni, arquitectura i canvi climàtic.

Els tres ponents varen donar la seva visió de l’ús dels recursos naturals i de la importància de lluitar contra el canvi climàtic, cadascú des del seu sector. Vicent Marí és artesà de la construcció tradicional eivissenca, i s’ha format amb la gent major que li ha ensenyat els oficis d’un temps. Carlos Velasco és arquitecte per l’ETSA de Madrid, i defensa el paper de l’arquitectura com dinamitzador social. Actualment se centra en el desenvolupament del projecte per a cooperatives d’habitatges. Per últim, Manu San Félix és biòleg marí i el director d’imatge del projecte Pristine Siguis de National Geographic, que té com objectiu la creació de grans reserves marines i és el responsable del 80% de la superfície protegida dels nostres oceans.

L’exposició i el documental s’han pogut veure a Eivissa fins el 13 de novembre. Abans, s’estrenà a Formentera i les properes parades seran Palma (el 24 de novembre al Palau Solleric) i Maó (5 de desembre).

L’objectiu del projecte és explicar a la gent que mentre cercàvem solucions més sostenibles per a la construcció hem oblidat el que s’ha fet durant cents d’anys, abans de l’ús del petroli, com els aïllaments de posidònia.

L’exposició al claustre d’Eivissa es va publicar a diferents mitjans de comunicació com Diario de Ibiza, Nou Diari i IB3 Televisió.

Life Reusing Posidonia: el llibre

Ja el tenim aquí. El llibre del projecte Life Reusing Posidònia*. En total, 144 pàgines amb textos originals dels arquitectes del IBAVI. Està a la disposició de qui ho vulgui en paper a la seu de I'IBAVI a Palma (carrer de Manuel Azaña, 9) i en pdf en aquest enllaç (descarregar pdf). 

Life Reusing Posidònia és un projecte de de Governança Ambiental reconegut per la Unió Europea amb finançament del programa LIFE, que s'ha materialitzat amb la construcció de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran (Formentera). I aquest llibre ens ajuda a explicar l'origen i el desenvolupament del projecte.

Tal com assenyala en el seu pròleg el president de l’IBAVI i conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Marc Pons, el camí pel qual ens hem de moure és el de potenciar la nostra tradició cultural alhora que promocionar una major eficiència energètica i l'ús de tecnologies ecològiques perquè ens ajudarà a mantenir els nostres recursos naturals. 

Per la seva banda, el director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, Joan Groizard, ha destacat també en el pròleg la importància que té lluitar contra el canvi climàtic des de les Illes Balears, ja que els territoris insulars són un bon laboratori del canvi climàtic. I el projecte demostra que la Mediterrània ofereix els recursos i el clima adequat per reduir el consum energètic tant en el procés de construcció dels habitatges com el seu ús posterior. 

En el llibre es desenvolupen els objectius del projecte; els nous models de producció i consum; l'autosuficiència, mapa de recursos i arquitectura tradicional; el prototip dels 14 habitatges; la sel·lecció dels materials més representatius; gestió del cicle complet de l'aigua; gestió de residus; monitorització del prototip i, sobretot, les conclusions i recomanacions per les autoritats competents en matèria de canvi climàtic, referent a materials, CO2 i confort tèrmic.

Per exemple: 

1- exigir un segell de gestió forestal FSC o PEFC com a condició obligatòria per ser contractats en obres públiques

2- exigir la traçabilitat del producte industrialitzat

3- establir un sostre d'emissions de CO2 per a les indústries del sector de la construcció

4- donar a conèixer els materials tradicionals 

El llibre Life Reusing Posidònia està escrit en català, castellà i anglès.

* El projecte Life Reusing Posidònia, promogut pel IBAVI en col·laboració amb la direcció general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, ha rebut una subvenció de 754.012 euros del programa europeu LIFE+ 12 en la categoria de Governança Mediambiental per a projectes d'adaptació al canvi climàtic.