La mostra reivindica tornar a l’arquitectura tradicional com a mesura de lluita contra les emissions contaminants.
L’exposició itinerant del projecte europeu contra el canvi climàtic Life Reusing Posidonia arriba demà divendres al Casal Solleric, on romandrà fins al 3 de desembre. Aquest edifici té un protagonisme important en l’origen d’aquest projecte, perquè a les obres de rehabilitació del Casal Solleric es varen trobar restes de posidònia seca i l’anècdota va servir per impulsar el projecte REUSING POSIDONIA quan el 2010 encara es dubtava de la viabilitat de la recuperació de la posidònia seca com a aïllament a les teulades.
Tots els palaus de Palma construïts entre els segles XIV i XVII utilitzaren posidònia seca per protegir els enteixinats (sostres de fusta) i aquesta es troba en perfecte estat de conservació 600 anys després. Ara, el seu ús s’ha recuperat a l’edifici de 14 habitatges de protecció pública a Sant Ferran promogut per l’IBAVI, on s’han assajat fórmules per reduir la petjada ecològica dels edificis i se n’ha monitorat el bon funcionament.
Aquest edifici és una de les activitats del projecte europeu contra el canvi climàtic LIFE REUSING POSIDONIA, un projecte de Governança Mediambiental promogut per l’IBAVI i la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, i que té com a objectiu oferir dades contrastades a totes les administracions amb competències en regulació urbanística o mediambiental (ajuntaments, consells, governs autonòmics, governs estatals i Comissió Europea).
Els indicadors avaluats en aquest projecte han estat el consum d’energia durant la seva vida útil, la contaminació durant el procés de construcció, els residus d’obres i el consum d’aigua. La hipòtesi que demostra el projecte és que mentre cercàvem solucions més sostenibles per construir o rehabilitar les nostres cases, hem oblidat i hem deixat desaparèixer el que teníem devora (les pedreres de marès, la calç, la ceràmica cuita amb clovella d’ametlla, la fusta reutilitzada o la Posidònia oceanica) i que constitueix un patrimoni etnològic de les nostres Illes que cal protegir i també fomentar-ne l’ús com a alternativa als materials importats de fora.
En el cas de la posidònia, es tracta d’una planta protegida i, per tant, la seva utilització requereix el permís del Servei d’Espècies Protegides del Govern de les Illes Balears i la coordinació de l’Àrea de Medi Ambient del consell o ajuntament que en gestioni la retirada a les platges.
Només s’utilitza la fulla morta i neta sense arena de les capes superiors a aquelles zones on hi ha una acumulació excedent per sobre del volum necessari per no afectar l’ecosistema dunar de la platja.
A l’exposició es presenten les conclusions dels estudis realitzats i recorrerà les quatre Illes Balears, Barcelona, Sevilla, Madrid, Còrsega, Sardenya, Sicília i Creta, i finalitzarà a París el juny de 2018.
