Viatge a l'Alguer, Sardenya

El 16 de maig de 2018 vàrem presentar el projecte Reusing Posidonia a l’Escola d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.

Es va tractar d’una doble presentació, ja que el dimecres 16 vàrem inaugurar l’exposició ‘Life Reusing Posidonia/Alghero’ i el divendres 18 vàrem participar a la ‘Jornada d’economia circular a l’arquitectura’ organitzada per Antonello Monsù Scolaro.

La inauguració va incloure la projecció del documental, i les xerrades dels experts locals i professors de la Universitat de Sassari (UNISS) Antonello Monsù Scolaro, arquitecte, Francesco Spanedda, arquitecte i urbanista, i Vincenzo Pascucci, geòleg.

Vincenzo Pascucci ens va explicar el molt bon estat de conservació de les praderies de posidònia oceànica de l’Alguer, ciutat que deu el seu nom a la planta marina, i el molt bon sistema de gestió litoral, ja que el sistema habitual és el desplaçament  de la fulla morta a la vorera de la platja. En comparació a la resta de llocs que hem visitat, estan tant avançats, que el seu sistema de gestió és el que reclama per les Illes Balears Xisco Xavier Roig i Munar,  Dr en Geografía y  Dr. en Geologia que va participar a la presentació del projecte a Maó, i que ara serà més fàcil posar en pràctica gràcies a l’aprovació del pioner  ‘Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears’.

No obstant això, Vincenzo Pascucci considera que el sistema aplicat actualment a l’Alguer és una tudada de recursos i dobbers, i proposa que no es retirin les fulles de posidònia acumulades a les platges, i educar als turistes per compartir el bany amb les bermes de fulla morta, imprescindibles per conservar la duna. Des del projecte Life Reusing Posidonia recolzam i aplaudim aquesta opció, que és la més respectuosa amb l’ecosistema, i que és perfectament compatible amb la utilització de les capes superiors de posidònia exempta d’arena en aquells indrets on la potència és suficient.

Francesco Spanedda va explicar l’estat de la rehabilitació a Sardenya i n’Antonello Monsú el mapa de recursos lligat a la reutilització, extret de la seva publicació ‘Progettare con l'esistente. Riuso di edifici, componenti e materiali per un processo edilizio circolare’.

Trobada de posidònia de l’Alguer i posidònia de Formentera.

-Un plaer coneixer-la.

-El plaer és meu.

I el divendres 18 vàrem participar a la ‘Jornada d’economia circular a l’arquitectura’ organitzada també per Antonello Monsù Scolaro, amb investigadors i institucions d’arreu d’Europa. Aquest dia vàrem poder conèixer un gran nombre de persones amb interessos compartits al projecte LRP.

Antonello Monsù presentant la jornada d’economia circular.

A la seva exposició va proposar el següent joc:

'Si a les normatives de residus orientades al sector automobilístic substituim la paraula 'automòbil' per 'edifici', el sentit és el mateix'. Per què no ho aplicam, idò?

No podem fer un resum de totes les xerrades interessantíssimes del dia, però sí que volem recordar  un dels conceptes que va presentar Laura Cutaia, de ENEA (Agenzia nazionale per le nuove tecnologie, l'energia e lo sviluppo economico sostenibile), idea que ja vàrem descobrir amb n’UNDO a Madrid, que és considerar les ciutats com les pedreres del SXXI. És a dir, l’estoc  d’edificis construïts, obsolets  i en desús, ha d’esser la principal font de recursos pel sector de l’edificació.

Laura Cutaia, d’ENEA

EPÍLEG I ANÈCDOTA DE REGAL.

A l’acabar la jornada vaig demanar si algú em podia acompanyar al dia següent a veure la casa den Marco Zanuso a Arzachena, que coneixíem per T’EdA arquitectes, com exemple d’arquitectura local i integrada a l’entorn.

Alguns dels assistents em van demanar 'perché vuole andare alla Costa Esmeralda’? on s’ubica la casa de Zanuso, que consideren una de les zones costaneres més afectades per la construcció massiva, edificada abans de l’entrada en vigor de la norma que prohibeix la construcció a menys de 2.000m de la rivera de la mar, a diferència d’Espanya, on la ‘Ley 2/2013, de 29 de mayo, de protección y uso sostenible del litoral y de modificación de la Ley 22/1988  de Costas’ estableix una zona de servitud de protecció de 100m.

Adjuntam una imatge de les vistes des de la ‘case di vacanze a Arzachena’. 
El paisatge verge va provocar una certa sorpresa:

-Això us sembla construït?

-És que si construïm més pareixerem les Balears.

-Clar, gràcies.

Aprofitam per agrair l’hospitalitat d’AndreaManca i Chiara Salaris, arquitectes i  doctorands de l’Escola d’Arquitectura i Enginyeria Civil de Cagliari, qui em varen acompanyar  a veure la casa i altres mostres d’arquitectura tradicional.

Casa a Arzachena de Marco Zanuso. 2018

Estat original 1964. Font: www.hicarquitectura.com

Arquitectura tradicional de Sassari. Estructura murària

Arquitectura tradicional restaurada de Sassari