El projecte Life Reusing Posidonia va arribar a París el 25 de maig. La presentació
va tenir lloc en el Pavelló de l’Arsenal.
Henri Quillé és un arquitecte urbanista francès nascut en 1928 i que actualment resideix a París, on va treballar durant la dècada dels 50 abans d’instal·lar-se a Espanya, concretament a Formentera. Quan va arribar a l’illa, als anys 70, Formentera encara era un entorn cultural aïllat. Allà va començar a investigar sobre l’autosuficiència i va construir habitatges com la Casa Erró o la seva casa familiar.
El seu treball arquitectònic combina els principis del moviment modern, el progrés tècnic en l’ús d’energies renovables (solar y eòlica), al mateix temps que integra el coneixement local de l’illa de Formentera. De fet, en el documental, Tanit explica com el seu pare sempre construïa intentant respondre a les preguntes que es feia com “tenir calor a l’hivern quan fa fred, tenir fred a l’estiu quan fa calor, conservar l’aigua... El vent, el sol, la pluja, era el que necessitava; res més”.
Aquesta visió va convertir Henri Quillé en un pioner de l’arquitectura sostenible i l’energia renovable en un moment en què els problemes ambientals no eren notícia ni se’ls donava cap importància; d’allà la seva rellevància actualment en el projecte Life Reusing Posidonia.
En aquesta ocasió, el propòsit de la mostra anava més enllà, ja que també vàrem
voler retre homenatge a l’obra de Henri Quillé, arquitecte urbanista que inaugura la
pel·lícula documental “Reusing Posidonia” que també projectàrem a París.
L’arquitecte de l’IBAVI Carles Oliver va presentar el projecte acompanyat de Tanit
Quillé, filla d'Henri Quillé, qui també forma part del documental.
Henri Quillé és un arquitecte urbanista francès nascut en 1928 i que actualment resideix a París, on va treballar durant la dècada dels 50 abans d’instal·lar-se a Espanya, concretament a Formentera. Quan va arribar a l’illa, als anys 70, Formentera encara era un entorn cultural aïllat. Allà va començar a investigar sobre l’autosuficiència i va construir habitatges com la Casa Erró o la seva casa familiar.
El seu treball arquitectònic combina els principis del moviment modern, el progrés tècnic en l’ús d’energies renovables (solar y eòlica), al mateix temps que integra el coneixement local de l’illa de Formentera. De fet, en el documental, Tanit explica com el seu pare sempre construïa intentant respondre a les preguntes que es feia com “tenir calor a l’hivern quan fa fred, tenir fred a l’estiu quan fa calor, conservar l’aigua... El vent, el sol, la pluja, era el que necessitava; res més”.
Aquesta visió va convertir Henri Quillé en un pioner de l’arquitectura sostenible i l’energia renovable en un moment en què els problemes ambientals no eren notícia ni se’ls donava cap importància; d’allà la seva rellevància actualment en el projecte Life Reusing Posidonia.
