Ja hem iniciat el Tour Europeu Life Reusing Posidonia per les illes italianes, i la primera parada ha estat Sicília. Dia 20 d'abril es va inaugurar l'exposició a l'escola d’arquitectura
SDS Architettura de Siracusa, que forma part de la universitat de Catània.
 |
| Façana de l'escola d'arquitectura |
 |
| Illa d'Ortigia |
Allà hem descobert una illa amb un patrimoni extraordinari que cau a trossos. I aquesta és la bellesa de Sicília. Tanmateix, aquesta bellesa és més evident a totes aquelles edificacions de mestres d'obres, de pedra, fusta i referits de calç, que no als edificis de formigó construïts a partir dels anys 60, i que emboliquen amb malles verdes els balcons que passen per ull.
 |
| Pedra, calç i el pas del temps |
 |
| L'erosió de la pedra calcarenítica local |
 |
| Edifici de formigó |
 |
| Balcons embolicats |
Presentació i taula rodona
La presentació va incloure la habitual taula rodona per descobrir el mapa de recursos local amb Francesca Castagneto, arquitecta i professora de Construcció experta en Bioconstrucció que ha coordinat l'exposició per part de la SDS, així com els experts en posidònia oceànica Benedetto Sirchia, biòleg marí de l'ARPA (Agenzia regionale per la Protezzione dell'Ambiente) i Salvatrice Vizzini, ecòloga i professora de la Universitat de Palermo. També ens varen acompanyar els professors de la SDS, així com els doctors Giancarlo Bellissimo i Filippo Luzzu.
Francesca Castagneto ens va explicar la situació
de la bioconstrucció a l'illa. En l'actualitat s'estan impartint alguns cursos
a les escoles d'arquitectura, però encara hi ha pocs exemples. A més, el volum
d'obra nova a Sicília és molt reduït (per sort pel territori). A la SDS s'han
donat alguns cursos de construcció amb terra, tècnica habitual a zones de
Sicília com Cefalú.
No obstant, ens va sorprendre la poca presència que tenen a l'imaginari col·lectiu sicilià els distints tipus de pedra local. Per una banda, la pedra de l’Etna, el volcà, que ha construït els carrers de l'illa per suportar el trànsit rodat, i que per sort encara es manté a alguns llocs. Què us semblaria si l'asfalt desaparegués de les ciutats, a favor d'un paviment drenant a base de pedra local com aquest que mantingués l’equilibri hídric i no provoqués escorrenties superficials?
 |
| El volcà Etna |
 |
| Carrers de pedra |
Per una altra, ens va sorprendre moltíssim descobrir el marès sicilià. Allà l'anomenen pietra arenaria i en queden poques pedreres actives, com la de pietra Sabucina, però es tracta d’una calcarenita molt semblant al marès! I hi és present a quasi tots els edificis del casc antic.
 |
| Catedral de Siracusa construïda sobre l'antic temple grec d'Atenea |
 |
| Pedra sabucina |
 |
| Pedrera de pedra sabucina, Sicília |
 |
| Pedrera de marès, Mallorca |
De fet, vàrem descobrir que la famosa “Orecchio di Dionisio” (la orella de Dionís) del parc arqueològic de Neàpolis, a Siracusa, no és més que una magnífica pedrera de marès.
 |
| Pedrera Dionús, Sicília |
 |
| Pedrera Dionúa a Sicília i pedrera Líthica a Menorca |
Sabeu perquè les parets són corbes com un vaixell? Per l'eina d'extracció: la mà i l'escoda. L'angle corb fa possible que el trencador no hi deixi els dits! Per tant, podem afirmar que en aquest cas FORM FOLLOWS TOOL.
 |
| Escodra, destral i aixa / Pedrera Líthica, Menorca |
Així que vàrem veure que hi ha una gran atenció per recuperar la cultura grega i llatina al teatre i a la literatura, però no a la construcció... deu ser que l'arquitectura és un art menor? O que les tècniques tradicionals de construcció es veuen passades de moda?
 |
| Teatre grec a punt de rebre les representacions d'estiu |
Per això consideram necessari difondre les conclusions del projecte LIFE REUSING POSIDONIA que vincula patrimoni, arquitectura i canvi climàtic. Perquè hem assajat i comprovat que la recuperació d'aquestes tècniques, locals, properes, de baixa energia incorporada, que formen part de la nostra cultura i el nostre paisatge, complementen i enriqueixen la recerca de nous models de producció adaptats al canvi climàtic, a més d'aquells basats en les darreres tecnologies digitals.
Cal dir que l'aprenentatge pot ser un procés ben llarg. A Mallorca, vàrem haver d'esperar que arribés Jorn Utzon al 1970 per tal que ens recordés el valor de la pedra de marès, que en aquell moment s'utilitzava de forma marginal per fer solls i galliners, i que ens ensenyés a utilitzar-lo per satisfer les necessitats de confort de la societat contemporània, amb una cambra d'aire per tal d'aconseguir aïllament i evitar la humitat.
Encara ara, hi ha molta gent que dubta de les prestacions del marès degut a que va ser usat (malament) com a sistema de construcció barat a Mallorca als anys 50-60 i presenta moltes patologies d'humitat. En canvi, es tracta d'un dels materials més ecològics de què disposam a les Balears, ja que presenta una reducció de més del 60% d'emissions de CO2 comparat amb el ciment. A més de la qüestions culturals i cromàtiques, igualment importants, ja que el marès és un element molt important del paisatge de Mallorca i Menorca.
 |
| Can Lis, Jorn Utzon 1972 |
 |
| Can Lis, Jorn Utzon 1972 |
Formentera és una pedra de marès enmig del mar, però ja no es pot extreure, així que només en vàrem importar una petita quantitat per resoldre les voltes dels aljubs i alguns paviments.
Però si ho haguéssim construït a Mallorca, Life Reusing Posidonia seria de marès. De fet, les següents obres de l'IBAVI ja ho són. Aprofitem per presentar el projecte de 5 habitatges al carrer Regal 97, a Palma.
 |
| Regal 97, Palma. Planta i detall façana |
Per tant, si qualsevol deixeble de J. Utzon hagués de rehabilitar algún edifici a Sicília o dissenyar una obra nova que fos necessària col·lectivament (que són les úniques opcions actuals per un desenvolupament sostenible), segur que es plantejaria l'opció d’utilitzar pietra Sabucina o semblant.
Però utilitzar-la de veritat. Per fer les parets mestres, amb gruixos de 10 i 20 cm, res de folrats per tapar els bloquets de ciment. Que aquesta pedra siciliana es va formar al Pliocè, fa més de 3 milions d’anys i es mereix un respecte.
 |
| La pedra suporta millor el pas del temps que el referit |
Una altra pedra local disponible és el marbre, però es veu que d'ençà de l'última crisi econòmica s'ha vist perjudicada pels preus més barats de pedres semblants de l'exterior, com la de Turquia. Per això volem recordar la importància d'incentivar l'ús del producte local, ja que es poden comprovar personalment les condicions laborals. En el cas d'importar pedra de Turquía, seria imprescindible sol·licitar un certificat de compliment dels drets dels treballadors, per tal d'evitar el que va succeir a l'accident de 2014 a la mina de carbó de Soma, amb 300 morts. Per desgràcia, els segells de comerç just encara no cobreixen el sector de la construcció.
 |
| Pedres de marbre |
 |
| Accident a una mina de carbó a Turquia (Getty Images) |
L'altra pregunta fonamental per elaborar el mapa de recursos de Sicilia era: com estan les vostres praderies de posidònia? Per una banda, Benedetto Sirchia va explicar els serveis ecosistèmics de la posidònia, l'ecosistema més ric del Mediterrani a nivell de biodiversitat i el major imbornal de CO2, i a la qual devem la transparència de l'aigua i l'arena blanca de les platges. També va explicar-ne la distribució a la costa siciliana, concentrada a la costa oest i sud-est, amb certa presència al nord, a Palermo. L'estat de conservació de les praderies de Sicilia és molt correcte, comparat amb altres indrets que hem visitat, com Catalunya. A més, hi ha un altre projecte LIFE, el SEPOSSO (Suporting Environmental governance for the Posidonia oceanica and Sustainable Transplanting Operations) que inclou mesures de regeneració de les praderies mitjançant tècniques de transplantament.
 |
| Plànols distribució posidònia |
 |
| Platges Trapani, Palermo |
Això no obstant, el que ens va cridar més l’atenció de la xerrada va ser la gestió de les platges per part dels ajuntaments de Sicilia a l’inici de la temporada turística: com que a Itàlia no hi ha cap normativa que reguli la gestió de la posidònia a les platges, cada ajuntament decideix el sistema de recollida, que en la majoria de casos es realitza mitjançant pales de cadenes convencionals, que retiren la posidònia i la capa superior d’arena, i s'ho enduen a tirar a un abocador, amb un cost al voltant de quasi 1 euro per kg!
 |
| Recollida de posidònia a les platges italianes. Fotos, Benedetto Sirchia |
 |
| Mètode de recollida de posidònia a les platges italianes |
Aquest sistema provoca una greu alteració de l'ecosistema dunar, i està prohibit a les Balears pel
Protocol de Bones Pràctiques fixat per la demarcació de costes del Ministeri de Medi Ambient.
Per la seva part, Salvatrice Vizzini, va recordar que a la natura i a l'economia circular no existeix el concepte de residu, que és un concepte i una mala praxis creada per nosaltres, i que la posidònia en cap cas pot ser considerada un residu a portar a l'abocador, i que prèviament a la utilització de la posidònia és imprescindible fer un estudi rigorós del volum de posidònia generat anualment a les platges i el percentatge que es pot utilitzar sense afectar l'ecosistema dunar.
 |
| Economia circular |
Per part de l'equip Reusing Posidonia no podíem estar més d'acord, i ens vàrem oferir a servir d’enllaç amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, que està a punt d'aprovar el Decret de Posidònia l'estiu que ve.
Esperam que aquest treball en xarxa permeti desenvolupar una norma per regular-ne la recollida a les platges de Sicília. Des d'aquí volem incidir en que la millor opció seria no retirar la posidònia, si no educar els turistes i residents per conviure amb ella, com demostren els alumnes de 4rt de primària de Formentera al documental ‘Reusing posidonia’, on es veu com hi juguen sense cap mostra de fàstic. I si aquesta opció finalment resulta impossible, la millor opció per conservar l'ecosistema és decantar-la a la vorera de la platja, i a la tardor tornar a llençar-la a l'aigua per tal que les fulles protegeixin l'arena durant les primeres tempestes de tardor.
De cara a la gestió de la posidònia com aïllament, cal recordar que només s'utilitzen les capes superiors exemptes d'arena, i que convé que la retirada es realitzi de forma independent a la recollida per part dels ajuntaments per evitar el contingut d'arena. Per tant la data de recollida hauria de ser just abans que els ajuntaments comencin la “neteja” de les platges al maig.
Fins aquí el viatge a Sicilia. Esperam que les ciutats sicilianes mantenguin la seva bellesa, i no tornin a succeir desastres com la reforma de l'Ortea Palace. De moment, els edificis més antics ja s'han rebel·lat contra les restauracions amb ciments rígids.
 |
| La pèrdua de la pàtina de l’Ortea Palace |
 |
| La pàtina a l’altra vora del riu |
 |
| La humitat dels murs escup els referits no transpirables a base de ciment |
Finalment, ens va sorprendre la mida de Priolo Gargallo, un conjunt de recintes industrials dedicats al refinament de petroli, situats entre Catània i Siracusa i amb més de 20 km de longitud, i que després del peak oil necessitarà un bon equip d'arquitectes, ecòlegs, biòlegs, ambientòlegs, paisatgistes, i sociòlegs per reconvertir tota aquesta futura ciutat fantasma, així que no cal preocupar-se pel futur, perquè hi haurà feina per a tothom.
 |
| Priolo |
